La recerca artística als conservatoris

La recerca artística als conservatoris

Discussions, models i propostes

Europa ho exigeix: els conservatoris han d'estimular la recerca. Diverses comissions de treball europees (Polifonia Research Working Group 2010, Guaus 2011 i 2012 i Jørgensen 2009) plantegen preguntes com: quin tipus d'investigació s'hi ha de dur a terme?, Quina formació ha de tenir el personal investigador?, Quin tipus de productes de recerca ha de generar i com s’han de difondre?. Tractem d'integrar-nos una mica en aquestes discussions i aportar alguna idea.

1. Què és fer recerca?

Entenem per recerca una "àmplia varietat d'activitats" de qualsevol àmbit de coneixement, dirigida a un estudi o indagació meticulosa, sistemàtica i amb consciència crítica, que pretén generar un treball original, innovador, i que no es limita al tradicional mètode científic (Joint Quality Initiative 2004: 3). Aquesta definició general, subscrita per l'Associació Europea de Conservatoris (AEC), és molt adequada per incloure-hi les activitats artístiques.

Subratllo aquests elements: la recerca és un estudi en profunditat, sistemàtic en la seva preparació i desenvolupament, així com en l’obtenció i comunicació de resultats, elaborat conscientment i des d'una perspectiva crítica.

2. Tipus de recerca

Hi ha tres principals àrees de treball de recerca en els conservatoris europeus:

  • Recerca sobre la pràctica artística,
  • Per a la pràctica artística i
  • A través de la pràctica artística o recerca artística.

La recerca sobre la pràctica artística és l'àmbit més acadèmic i tradicional, desenvolupat per les (etno)musicologies, la pedagogia, la psicologia, la cognició musical, etc.

La recerca per a la pràctica artística genera coneixement o eines per al desenvolupament de l'activitat musical en el sentit més ampli. En formen part els recursos teòrics i tecnològics per a la creació, la interpretació, l’escolta i l’estudi de la música, i produeix eines conceptuals, tècniques i instrumentals.

  • Les eines conceptuals són nocions teoricopràctiques per a la creació, la interpretació, l’anàlisi, l’escolta, la teràpia, l’ensenyament, etc. Per exemple, els sistemes de composició o d'anàlisi musical, la pràctica interpretativa històrica, els desenvolupaments de musicoteràpia, l’edició de partitures, els conceptes pedagògics per a la didàctica, les estratègies d'estudi, l’ensenyament a tots nivells i destinataris, etc.
  • Les tècniques inclourien el perfeccionament de tècniques instrumentals tradicionals i expandides, les estratègies d'estudi de l'instrument, la higiene corporal, etc.
  • Les instrumentals comprendrien els instruments musicals; el programari per a la creació, interpretació, escolta i gestió musical d'arxius i col·leccions; el material d'ensenyament, com articles divulgatius, llibres didàctics (no de recerca bàsica, que quedarien inclosos en la investigació sobre la pràctica artística), els recursos multimèdia, etc.

La recerca a través de la pràctica artística o investigació artística constitueix un camp emergent difícil de definir. És un "concepte paraigües utilitzat per referir-se a activitats de recerca amb un coneixement de base i mirada artístiques i que encaixa en el conservatori" (Polifonia ... 2007: 16). En general, planteja preguntes i problemes que no poden sorgir en contextos que no tinguin un nivell de pràctica artística elevat, o sense la participació de professionals artístics. En molts casos es tracta de projectes interdisciplinaris amb personal artístic i investigador en els quals intervenen músics, científics, musicòlegs, filòsofs, enginyers, psicòlegs, sociòlegs, etc. (Polifonia ... 2010: 10). L'AEC rebutja definir de manera estricta la recerca artística (Guaus 2011) per l'enorme varietat de models; perquè es tracta d'una àrea en ple estat de gestació i també perquè les polítiques educatives a cada país són heterogènies; de manera que, al marge dels desitjos o prioritats de cada centre, els ministeris o organismes educatius poden acceptar o rebutjar la possibilitat d’investigar de manera diferent a la pautada pels protocols acadèmics tradicionals. [1]

La recerca artística en general, durant el procés de creació, és desenvolupada per músics i/o amb músics. Si bé gran part de la creació pressuposa algun tipus de recerca, cal tenir en compte que aquesta és una activitat específica que requereix competències, interessos i procediments singulars; que només una part del professorat dels conservatoris la du a terme, i que suposa un treball substancialment diferent al de compondre o interpretar.

Per entendre la recerca artística, el millor és posar alguns exemples. Reprenc doncs alguns casos citats per les comissions i els complementaré amb exemples similars desenvolupats com a projectes de fi de carrera per estudiants de grau de l'Esmuc.

3. Casos de recerca artística

3.1. Recerca i experimentació amb nous models de concert

Aquests casos proposen, experimenten i avaluen nous formats de recital. A Open Artist & Dear Audience (recerca postdoctoral, Sibelius Academy), Anu Vehviläinen estableix un diàleg amb el públic al final dels seus recitals pianístics, que sovint interpreta amb els llums de sala encesos per observar les seves reaccions. Amb això crea canals de comunicació per transformar el ritual habitual del recital. (Polifonia ... 2010: 30).

La part escrita de Viajeros románticos en el flamenco (Projecte final de grau, Esmuc, 2007) d’Isabelle Laudenbach, resumeix les peripècies històriques dels viatgers vuitcentistes francesos que, a la recerca d'aventures exòtiques al sud d'Espanya, van ser els primers consumidors de les músiques gitanes que ara anomenemflamenco. El concert dramatitzava algunes memòries d'aquests viatgers i proposava arranjaments deflamencoamb sonoritats franceses, amb al·legories tant de l'experiència històrica com de la mateixa identitat de l'autora: una francesa intèrpret de guitarra flamenca.

Un altre cas és Hoy. Cómo acercar la música contemporánea al público (Projecte final de grau, Esmuc, 2008) d’Ophélie Derieux. El treball escrit critica el format actual del concert de música contemporània a partir de la seva història i funcions originals. Mitjançant enquestes realitzades per l’autora i altres tipus de treball de camp, va fer palesa la manca de públic que té la música contemporània. Això li va donar arguments a favor d'una renovació radical del format de concert de música contemporània. El concert, que va tenir un èxit rotund, dramatitzava de forma divertida obres emblemàtiques de la talla de laSequenzaper flauta de Luciano Berio davant un públic de joves aliens a la música contemporània.

Per convertir-se en excel·lents exemples d'investigació artística, a aquestes propostes només els va faltar incloure un registre del procés de muntatge artístic, amb finalitats de control, i un instrument d'avaluació de les experiències.

3.2. Anàlisi per a la interpretació

A mig camí entre la recerca per a la pràctica artística i la investigació artística, l'anàlisi per a la interpretació posa més èmfasi en les eleccions interpretatives i el resultat sonor de l'execució que no en la conceptualització teòrica. Es tracta de generar idees productives per a l'execució que, per definició, són metafòriques, al·legòriques, simbòliques i subjectives. No obstant això, no necessàriament han de ser arbitràries i sense interès per als oients, els analistes i altres intèrprets de la mateixa obra. Es tracta de la “rebotiga” del treball estètic, que l'intèrpret sovint realitza al mateix temps i mitjançant l'estudi instrumental de l'obra.

Interpretation versus experimentation: Exploring new paths in music performance, de Paulo De Assis (investigador convidat 2010-2013 al Orpheus Research Centre in Music, ORCiM) [2], desenvolupa experiències interpretatives i compositives sobre les quals després reflexiona a la llum de l'hermenèutica i de la fenomenologia, establint lligams entre l'exegesi i el treball filosòfic i l'experimentació. Tot plegat, orientat no a la generació d’un treball acadèmic, sinó a la producció o interpretació d'una obra musical. [3]

A Eduard Toldrà, Sis Sonets per a violí i piano (Projecte final de grau, Esmuc, 2006), Judit Bartolet realitza un anàlisi musicalambiperl'instrument. Primer analitza formalment cada peça, relacionant-la amb la poesia en la qual es basa, establint parentius intertextuals: primer a nivell mètric i estructural; després referits a l’entonació i posteriorment al significat. Llavors fa una exegesi plena de metàfores, al·legories i simbologia que obre camins a la interpretació musical. L'escriptura mateixa proposa una hermenèutica de l'obra i suggereix eleccions interpretatives en l'instrument. És un treball de molta càrrega subjectiva però que es basa sempre en la realitat formal de la música.

Diversos estudiants de l'Esmuc han trobat en la retòrica i la semiòtica musicals unes eines útils per generar idees expressives per a la interpretació. A Retòrica mozartiana. Interpretació i llenguatge de les Sonates per a violí i piano de W.A. Mozart (Projecte final de grau, Esmuc, 2008), Josep Martínez aplica la retòrica i els principis de la intertextualitat per al seu projecte d'interpretació. Joaquim Guerra també va traslladar aquests principis a la seva pròpia interpretació a La retòrica en el llenguatge especific del baixó (Projecte final de grau, Esmuc, 2007). Daniel Buxeda buscava fonamentar les bases històriques per a una teoria del gest expressiu a La gestualitat a la música medieval (Projecte final de grau, Esmuc, 2008). Va aconseguir articular una bibliografia extensa i alguns principis històricament fonamentats, que caldrà desenvolupar més en el futur.

3.3. Making of

Recull el registre i la documentació de muntatges d'espectacles o obres, el treball amb compositors, els enregistraments, etc. L'objectiu és capturar i transferir tota l'experiència i el coneixement que es genera durant el procés creatiu. Acostuma a prendre forma de documental audiovisual, entrevistes, relats, bitàcoles de creació, etc.

El guitarrista Stefan Ostersjo al seu Shut Up 'N' Play! (Tesi doctoral, Malmö Academy of Music) va filmar les sessions de treball amb els compositors amb qui va col·laborar; després les va editar i va obtenir un registre audiovisual que reflectia aspectes molt importants de la creació, de la relació entre compositor i intèrpret i de la transferència de coneixement compositiu, tècnic i de principis estètics. Al concert va interpretar aquestes obres. (Polifonia... 2010: 62).

Around a Rondo (DVD / DVD-ROM), del projecte Behind the music, documenta el treball que el pianista Stephen Emmerson va realitzar per interpretar elRondóK 511 de Mozart. Es mostren manuscrits i cartes; s'analitza el so dels instruments i els assajos amb diferents eleccions interpretatives, etc. (Polifonia ... 2010: 33).

3.4. De la poètica a la teoria

La investigació que du a terme un compositor no s'exhaureix en crear l'obra. L'experiència genera un coneixement que pot ser recuperable per a noves propostes artístiques o teòriques. En el seu Percepción de estructuras temporales, Germán Romero (tesi doctoral UNAM, Mèxic) explora els principis de durada i gestió del temps en la pròpia composició. Però les seves categories també serveixen per conceptualitzar els processos temporals en músiques d'altres autors i cultures. El seu marc teòric no explica l'experiència temporal dels creadors d'aquestes músiques, però és molt útil per teoritzar sobre la temporalitat des d'una perspectiva particular.

Sounded gestures and enacted sounds de Bill Brooks i Catherine Laws (investigació convidada a ORCiM) és un treball entre compositor, instrumentista i especialistes en tecnologia. Mitjançant el registre i l’anàlisi de les possibilitats gestuals de l'intèrpret, el compositor elabora una obra que no es fonamenta en estructures abstractes ni en plans formals predefinits. El mateix procés de composició es basa exclusivament en la gestió corporal de l'intèrpret sobre l'instrument. [4]

Com es pot apreciar, diverses àrees de recerca artística es confonen amb tasques i objectius propis de la investigaciósobrela pràctica artística iper ala pràctica artística. Les fronteres són desdibuixades, però no cal obsessionar-se per trobar-ne els límits. El tret més característic de la recerca artística és que normalment està continguda dins d'una empresa creativa (composició o interpretació), que subsumeix tots els altres elements. Ara bé, la recerca dins de l'activitat creativa requereix una feina especial i específica, que garanteixi la transferència de coneixement i que no només propiciï una experiència estètica. S’ha d’evitar homologar el treball creatiu habitual amb la investigació, i desenvolupar en canvi una activitat particular mitjançant l'articulació de competències artístiques i investigadores.

4. Problemes de la recerca artística

Hi ha tres problemes generals que apareixen en desenvolupar la recerca artística:

  • La formalització
  • Els productes de la recerca
  • L'estandardització dels mètodes i de l’avaluació

La recerca acadèmica tradicional requereix que es compleixin uns protocols estrictes. S’ha d’especificar el títol i subtítol, els objectius, els problemes i les preguntes de recerca, les hipòtesis, la metodologia i els treballs fets en la investigació, la justificació, el producte de la recerca, la introducció, l’índex hipotètic, les referències i fonts, un cronograma, etc. La investigació artística no ha de renunciar a formalitzar-se de manera adequada, tot i que pot iniciar un procés d'adaptació als objectius, a les idiosincràsies i a les característiques pròpies de la feina artística. D’aquesta formalització dependrà que es distingeixi el treball creatiu de la investigació que es du a terme a través d’aquest.

Al meu entendre, els elements bàsics imprescindibles en un projecte d'investigació artística són tres:

1) El problema o pregunta de recerca.

2) El registre continu de l'activitat o les experiències de la recerca.

3) El producte exclusiu de la recerca i la seva comunicació.

El problema o pregunta de recerca defineix el que es pretén explorar, la inquietud que motiva l'estudi conscient, sistemàtic i crític. El tema de la investigació ha de ser clar, explícit i públic. De preferència, ha de respondre a una inquietud de la comunitat artística. Per més subjectiu o personal que sigui, s’ha de percebre com a pertinent, útil o important. Si no es parteix de preguntes concretes i clares, no es podran establir els criteris d'avaluació per a la investigació artística, i es corre el risc de caure en el que les comissions anomenenespeculació estètica: un deambular erràtic sobre inquietuds encara no formulades de manera explícita (Guaus 2011 i 2012). Aquesta manca d’orientació és legítima i fins i tot necessària en les primeres fases de la investigació, però un projecte no es pot considerar com a tal si no es constitueix a partir d'una pregunta clara, definida i explícita.

Un altre aspecte fonamental en la formalització de la investigació artística és el registre sistemàtic, minuciós i continuat de les activitats i experiències de la recerca. El recompte i descripció es pot fer per mitjà de bitàcoles, blocs, vídeos, àudio, etc. Només amb una documentació adequada es poden sustentar els resultats, les conclusions i la comunicació i avaluació del procés (Guaus 2012).

Els productes de la investigació artística constitueixen un problema complex, que genera molta discussió. Les obres, interpretacions, enregistraments, instal·lacions o performances resultants de l'experiència creativa, ¿Són en si mateixes el producte de la recerca? ¿O calen altres elements complementaris o autosuficients, com treballs escrits o orals? En alguns centres es considera acceptable només el treball escrit o oral presentat en forma de llibre, article, conferència, debat o classe. En altres es combina l'obra amb el treball escrit o oral que complementa o desenvolupa teòricament l'obra.

A diferència de la creació, tota la recerca –incloent l'artística– hauria de generar artefactes, la principal finalitat dels quals no hauria de ser la contemplació estètica sinó la transferència eficaç del coneixement descobert o adquirit en el procés d'investigació i creació. Les possibilitats no s'haurien de limitar a un treball escrit o oral, sinó que haurien de contemplar també formats audiovisuals i multimèdia.

Un altre tema conflictiu i no consensuat és el de l'avaluació. De moment, l'estratègia consisteix a difondre casos exemplars, que permetin anar detectant metodologies adequades, protocols de recerca, estàndards de qualitat i criteris i mètodes d'avaluació. És bàsic constituir una comunitat amb experiència en el desenvolupament i avaluació de projectes artístics a nivell europeu que elabori publicacions i manuals.

El debat està llest i a punt perquè els professors de l'Esmuc ens hi integrem.

Referències bibliogràfiques

GUAUS, Enric. Informe de l'European Platform for Artistic research in Music. Belgrad, 8-10 d'abril 2011. Document intern.

GUAUS, Enric. Informe del Polifonia Annual Network Meeting. Den Haag, 27-29 de febrer 2012. Document intern.

Joint Quality Initiative. Shared "Dublin" descriptors for Short Cycle, First Cycle, Second Cycle and Third Cycle Awards. 2004.

JØRGENSEN, Harald. Research into Higher Music Education. Oslo: Novus Press, 2009. 

Polifonia Research Working Group. Researching Conservatoires. Enquiry, innovation and development of artistic practice in higher music education. AEC Publications, 2010. 

Polifonia Third Cycle Working Group. Guide to third cycle studies in Higher music education. AEC Publications, 2007. 

[1] Comunicació personal de Joan Albert Serra, Coordinador de Relacions Institucionals i Internacionals de l'Esmuc.

[2] ORCiM és l'àrea de recerca del Orpheus Institute, un centre codirigit pels departaments de música i art dramàtic de les universitats de Flandes, on es desenvolupen programes de postgrau i investigació artística. http://www.orpheusinstituut.be

[3] Vegeu els programes d'investigació de ORCiM 2010-2013 a http://www.orpheusinstituut.be/en/research-centre-orcim/orcim-research-projects # interpretation

[4] Vegeu la nota 3

Comments

Log in to comment.