Cornamusa IP
Dades generals
Nom de l'assignatura | Cornamusa instrument principal | ||
---|---|---|---|
Tipus d'assignatura | Obligatòria | ||
Impartició | Anual | ||
crèdits ECTS | 97 | ||
Valor total en hores | 2910 |
Hores presencials lectives: 180 Altres hores presencials: 60 Hores per treballs dirigits (no presencials): Hores per estudi i aprenentatge autònom: 2670 |
|
Professor/a | Caterina Plana | ||
Departament | Música Tradicional |
Objectius concrets de l’assignatura |Blocs temàtics | Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura |
Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura
cap
Competències que es desenvolupen en l’assignatura
Consultar document general de Competències-Matèries.
Resultats aprenentatge (objectius generals)
Consultar document general de Resultats-Matèries.
Objectius concrets de l’assignatura
- Adquirir coneixements singulars i alhora complementaris dins l’àmbit de la professió i de la formació musical, mitjançant el context propi de l’instrument en la música tradicional des d’un punt de vista històric i de la seva projecció en les diferents estètiques actuals.
- Quantificar i definir del valor patrimonial que representa l’ús anacrònic de l’instrument en el present i les seves capacitats funcionals.
- Desenvolupar els coneixements necessaris per a treballar l’instrument dins el context de la recerca històrica actual.
- Assolir capacitat d’adaptació al context musical general que possibilita l’instrument, i conscienciar de la capacitat d’incrementar les tècniques d’interpretació mitjançant la descontextualització de la música que li és pròpia.
- Ampliar el desenvolupament de la creativitat a partir de la singularitat pròpia de l’instrument, i assolir la competència compositiva en tots els contextos per a l’instrument.
- Assolir el coneixement de caràcter interpretatiu des del punt de vista comunicatiu i funcional propis de la música tradicional, tant de l’instrument local, com dels instruments de la mateixa família, així com dels instruments locals afins i complementaris (flabiol i tamborino, Xeremia).
- Assolir el coneixement organològic específic de l’instrument així com dels instruments locals afins i complementaris (flabiol i tamborino, Xeremia).
- Obtenir autosuficiència en la construcció i adequació de les diferents inxes de l’instrument, coneixent les diferències característiques de les diferents formes organològiques.
- Assolir el coneixement interpretatiu i de context dins de les diferents formacions instrumentals històriques de la cornamusa a Catalunya i els diferents casos d’acompanyament de la veu.
- Assolir capacitat crítica per a conduir les aportacions de l’instrument en els àmbits musicals del present.
- Conèixer, interpretar i analitzar el repertori específic de l’instrument d’ús actual, i el repertori per a Xeremies de Mallorca.
Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)
Continguts Tècnics generals
- Repertori específic i interpretació en els conjunts històrics de la cornamusa.
- Posició del cos, adequació del bot, respiració, tècniques de la insuflació indirecta.
- Articulació a través de la insuflació indirecta. Capacitat d’interrupció del tub melòdic. Variabilitats tímbriques i expressives a través de la insuflació indirecta.
- Afinació i temperaments.
- Exercicis tècnics, lectura i anàlisi interpretatiu d’una partitura.
- Interpretació funcional en el context de la música tradicional.
- Interpretació general en el mon de l’espectacle.
Continguts específics generals
- Respiració, tècniques de la insuflació indirecta i control de la pressió. Capacitat de variabilitat controlada de la pressió.
- Articulació pròpia de la insuflació indirecta. Interrupcions i repeticions de nota. Atacs i finalització.
- Ornamentació natural de l’instrument, i ornamentació melòdica general.
- Capacitat de variació tímbrica mitjançant alternatives de digitació i el vibrat.
- Anàlisi i coneixement organològic de l’instrument. Arqueologia i documentació de l’instrument.
- Repertori específic i capacitat interpretativa en repertori general.
- Afinació de l’instrument. Variacions del pedal. Afinació melòdica, i afinació harmònica. Temperament històric propi de l’instrument. Funcionalitat de conjunt del temperament. Correcció i variacions dels cromatismes en funció del context tonal. Extensió complerta de la tessitura del “grall”. Control del canvi d’octava
- Interpretació en els esdeveniments propis funcionals de la cornamusa, coneixement del context ritual de cada funció. Acompanyament de la dansa. Improvisació funcional de context.
- Interpretació acústica a l’escenari. Interpretació sonoritzada.
- Lectura d’una partitura, en notació actual, i en notació històrica. Transposicions funcionals freqüents.
- Construcció i adequació de les diferents llengüetes (simples i dobles).
Continguts específics per als 2 darrers cursos
- Digitació històrica (versus digitació moderna).
- Treball en els diferents diapasons històrics.
- Interpretació directa amb el “grall”. Articulació pròpia de la doble canya, i matisos.
- Treball amb el “grall” Rossellonès amb claus.
Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura
Metodologia de classe i activitats principals d’aprenentatge (presencials i no presencials)
1:30 hores de clase individual, classes col·lectives (mono-instrumental i de conjunt d’afins) i audicions.
Planificació de les activitats (descripció i temporalització)
45 minuts: (escalfament, técnica, estudis, treball organològic)
45 minuts: obres i repertori
Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura
Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura
Avaluació Contínua
- Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final.
Activitat o registre d’avaluació | Període o moment de realització | Pes en la qualificació final |
Avaluació contínua | Tot el quadrimestre | 70% |
Concert | 1 al quadrimestre | 20% |
Classes col·lectives | 2 al quadrimestre | 10% |
Fonts d'informació bàsica
Amades, Joan. "La cornamusa a Catalunya". Revista Musical Catalana. Ed. 1a. [Barcelona] Vol. 29 (1932), núm. 343, p. 261-268.
Amades, Joan. "La cornamusa a Catalunya". Revista Musical Catalana. Ed. 1a. [Barcelona] Vol. 29 (1932), núm. 344, p. 293-302.
Artigues, Antoni. Xeremies, el sac de gemecs català de Mallorca. 1a ed. Palma: Cort, 2000, 170 p. ISBN 84-7535-490-4.
Batlle, Xavier ; Mayans, Joan Josep. Premi Ratafia Russet. 1a ed. Olot: El Bassegoda S.L., 2002, 75 p. ISBN 84-86239-88-5.
Biella, Valter. Il Baghèt. 1a ed. Bergamo: Merdidiana, 2000, 128 p.
Blecua Vitales, Martín ; Mir Tierz, Pedro. La Gaita de Boto Aragonesa. 1a ed. zaragoza: Edizions de l'Astral, 1998, 297 p. (Bal de Bernera; 4). ISBN 84-87333-31-1.
Borjon de Scellery, Charles Emanuelle. Traité de la Musette (fac-simil 1672). 1a ed. Bolonya: Arnaldo Forni, 1983, 58 p. (Bibliotheca Musica Bononiensis; 42).
Cortada, andreu. Cobles i Joglars de Catalunya-nord. 1a ed. Perpinyà: Trabucaire, 1989, 111 p. ISBN 2-905828-21-8.
Crivillé i Bargalló, Josep. Música tradicional catalana, Danses. 1a ed. Barcelona: Clivis, 1983, 526 p. (neuma; ). ISBN 84-85927-06-O.
Crivillé, Josep ; Vilar, Ramon. El Llibre d'orgue de Lleida, Músiques diverses. 1a ed. Barcelona: Dinsic, 2003, 64 p. (Calaix de Solfa; 8). ISBN 84-950-5587-2.
Hotteterre, Jean. Pieces pour la Muzette, qui peuvent aussi jouer sur la flute (fac-simil). 1a ed. Firenze: Scelte, 2007, 43 p. ISBN 978-88-7242-825-2.
Jimenez, Perepau ; Alexandri, Cesc ; Lambregts, Simone. Músiques per a cobla de tres quartans. 1a ed. Barcelona: Dinsic, 1997, 57 p. (Calaix de Solfa; 3). ISBN 84-86949-84-X.
Pellisa, Joan. El Llibre de l'organista Jayme Adrobau. 1a ed. Barcelona: Dinsic, 2012, 73 p. (Calaix de Solfa; 14). ISBN 978-84-96753-40-2.
Santana Roma, Galdric. "El sac de gemecs". Caramella. Ed. 1a. [Reus] (2001), núm. 5, p. 65-69.
Sparagna, Ambrogio. La Zampogna. 1a ed. Formia: Finisterre, 2004, 202 p. ISBN 88-89131-02-0.
Valdovinos Villacampa, María Julia. La Gaita de Botot Aragonesa, Anexo IVCuaderno de repertorio para gaita de boto aragonesa. 1a ed. Zaragoza: Edizions de l'Astral, 1998, 86 p.