Deptartament de Sonologia

Dilluns 16 de maig del 2011 18:00 Aula 349 Entrada Lliure

Dins el context de l'assignatura de Seminari de Sonologia, es presentarà la xerrada titolada Componer con el Software PWGL: Un ejemplo a través de la pieza «Proposition XXIX, de la Force des Passions» a càrrec de William Goutfreind.

«Proposition XXIX, de la Force des Passions» es una composición musical de tres minutos, para doce voces, compuesto por William Goutfreind. Los materiales de composición que se han utilizado son algunas descripciones espectrales de sonidos multifónicos del fagot, junto al análisis de un fragmento del texto «La Ética» de Baruch Spinoza. Para la estructuración de esta pieza, se ha recurrido al software PWGL que, como OpenMusic, permite procesar desde las ideas, y los materiales del compositor, hasta la finalización de las partituras.

William Goutfreind es compositor. Acaba sus estudios de música con un Máster en la Universidad Paris 8 (Francia) y una estancia ERASMUS en la ESMUC, que complementan su formación de composición en el CRR de Montbéliard (Conservatorio territorial, Francia). Toca el fagot desde hace 15 años, y experimenta con informática musical con el colectivo «Unmapped» (Francía) y con la “Barcelona Laptop Orchestra” (España). Ha compuesto aproximadamente unas diez piezas musicales, de las cuales cabe destacar «Etudes» para piano, «Etudes» versión para cuatro manos, «Endomorphos» para órgano, «Eco 1» para fagot y electrónica en tiempo real, y entre otras, «Eco 3» para DJ, violoncello, trombón, y electrónico en tiempo real.

Dilluns 09 de maig del 2011 18:00 Aula 349 Entrada Lliure

Dins el context de l'assignatura de Seminari de Sonologia, es presentarà la xerrada titolada I si el jazz et solucionés els problemes? a càrrec d'Oriol Saña.

I si el jazz et solucionés els problemes? és un estudi sobre la aplicació de tècniques, exercicis i repertoris del violí jazz i modern a la formació performativa dels estudiants de violí de grau de l'àmbit de la música clàssica i contemporània

Es presentarà un treball de recerca aplicada, l'objectiu principal de la qual és demostrar que els exercicis de violí jazz i modern poden resoldre problemes de ritme en la interpretació del violí clàssic.Si el violinista utilitza tècniques de ritme de jazz quan estudia, alguns passatges orquestrals són menys complicats. L’eix central del projecte és demostrar la hipòtesi empíricament, és a dir, mitjançant dades científicament demostrables i contrastables. Per això, hem triat metodologies empíriques per validar la nostra hipòtesi inicial, ja que volem protegir els resultats de la investigació de les crítiques relacionades amb un o altre estil musical.

Oriol Saña, obtingué el títol superior de Música en Jazz i Música Moderna a l'Esmuc, i és Màster en Musicologia i Didàctica de la Música per l'UAB, on actualment cursa els estudis de doctorat an Història de l'Art i Musicologia. Becat per diferents institucions, va ampliar estudis en el Berklee College of Music (Boston) on es graduà en l'especialitat de performance en Jazz i tècniques d'improvisació per a instruments de corda. Com a violinista ha format part de diverses orquestres a Catalunya i als EEUU i ha participat en multitud d'enregistraments musicals de tots els gèneres i estils. Actualment és professor de violí jazz i modern i de combo de música moderna a l'ESMUC, i dirigeix l'Orquestra de St. Quirze del Vallés des de 2005.

Dilluns 02 de maig del 2011 18:00 Aula 108 Entrada Lliure

Dins el context de l'assignatura de Seminari de Sonologia, es presentarà la xerrada titolada Harry Partch a càrrec de Paul Poletti.

El compositor americà Harry Partch va ser un dels personatges més excèntrics de la musica “experimental” del segle XX. Després d’una formació normal i corrent, amb un toc de Giulio Caccini, un altre toc de Richard Wagner, i un altre de Woodie Guthrie, i amb un cert aire d’Oscar Wilde, Partch va rebutjar tot aspecte del món de la música clàssica occidental contemporània i, inspirat per la música i pel drama de l’antiga Grècia, va crear una música totalment nova, fent el seu propi sistema d’harmonia i una gran quantitat d’instruments. En aquesta sessió, Paul Poletti ens farà una breu introducció als fonaments del món musical de Partch: la seva filosofia, l’harmonia de l’afinació justa eixamplada de “11 límit”, i l’instrumentàrium. També veurem alguns vídeos difícils de trobar, entrevistes amb el mateix Partch i realitzacions de les seves obres. Finalment tindrem la possibilitat de tocar un sintetitzador afinat segons el sistema de Partch amb l’octava dividida en 43 notes.

Paul Poletti, professor d'Acústica i Organologia a l'ESMUC, constructor i restaurador de clavicèmbals i fortepianos, investigador en temperaments, afinacions i eines informàtiques per a la interpretació microtonal.

Dilluns 04 d'abril del 2011 18:00 Aula 108 Entrada Lliure

Dins el context de l'assignatura de Seminari de Sonologia, es presentarà la xerrada titolada Octofònic per a granotes i sinusoïdals a càrrec de Lali Barrière i Ferran Fages.

"Octofònic per a granotes i sinusoïdals" és una composició de música contemporània de Ferran Fages, d'una durada aproximada de 40 minuts. L'instrument utilitzat per a la interpretació és un sintetitzador programat en Pure Data per Ferran Fages i Lali Barrière, i requereix un sistema de reproducció octofònic. El procés de creació d'aquesta peça ha tingut tres línies clares de treball: la gravació de cants de granotes i la utilització de dades extretes de les gravacions per generar una part del material sonor, la programació amb Pure Data i el treball amb l'octofonia.

Lali Barrière i Ferran Fages presenten la sessió. Lali és Matemàtica i música. Professora i investigadora a la Universitat Politècnica de Catalunya des de 1989. En els darrers dos anys s'interessa per les relacions entre les matemàtiques, l'art i l'ús de les tecnologies digitals. Ensenya "Programació creativa" i "Música i matemàtiques" a la UPC, a més de matemàtiques. En el seu projecte d'investigació sobre "Pensament i raonament visuals" intenta donar cabuda als seus interessos tant científics com artístics, que inclouen geometria, teoria de grafs, visualització d'informació, art digital, programación creativa i música. Ferran és compositor i improvisador. Toca guitarra, objectes ressonants, giradiscs i electrònica (feedback de taula de mescles, amplificadors, micros de contacte i oscil·ladors). Actiu dins l'escena d'improvisació/experimental des de l'any 1998. Compta amb un discografia de més de 30 cd's publicats en segells europeus, asiàtics i americans. Ha fet gires i concerts per Europa, Mèxic,Colòmbia, Argentina, Uruguay i Japó. Artista becat pel Conca l'any 2010 pel projecte "octofònic per a granotes i sinusoïdals".