Vespres d'Antiga

Concert de Música Antiga del cicle Vespres d'Antiga
Dimarts, 18 de febrer, a les 20:30 h
Església de Santa Maria del Pi
A càrrec d'estudiants del departament de música antiga de l'ESMUC
Direcció, Manfredo Kraemer
DIETERICH BUXTEHUDE
(1637 – 1707)
MEMBRA JESU NOSTRI PATIENTIS SANCTISSIMA
Los miembros santísimos de nuestro sufriente Jesús
Oratorio de la Pasión en siete cantatas
I Ad pedes
II Ad genua
III Ad manus
IV Ad latus
V Ad pectus
VI Ad cor
VII Ad faciem
Ensemble Instrumental
César Sánchez, Andrea Alvarado, Julia Álvaro violí 1
Verónica Furedi, Alfredo Jaime, Francisco Fernández violí 2
Eugene Casimov viola
Miguel Bonal viola da gamba 1
Javier Fuentes viola da gamba 2
Alba Villar viola da gamba 4
Feliu Llobet violoncel
Alberto Jara contrabaix
Lourdes Pavia tiorba
Jaime González Sierra orgue
Ensemble Vocal
Maëlys Robinne, Carol Sosa soprano 1
María de los Ángeles Novau, Míriam Trias soprano 2
David Sagastume, Sergio Monsalve, Diego Fuertes, alto
Alberto Palacios, Josep Rovira, Luca Almiñana tenor
Miguel Callejas, Sergio Cerrillo, Jonathan Stuchbery barítono
Dirección general: Manfredo Kraemer
Notes de Programa
Sergi Núñez, estudiant de Musicologia de l'Esmuc
L’aportació musical de la figura de Dietrich Buxtehude (1637-1707) sempre ha estat fora de dubte. El seu ampli repertori de música sacra i de música per a orgue el consoliden com un compositor d’alta rellevància, que segueix sent força enregistrat i interpretat en l’actualitat i que en la seva època va influir notablement a la música del barroc. Durant la majoria de la seva vida professional, Buxtehude va ser mestre de capella a l'església de Santa Maria de Lübeck. Ostentant aquest càrrec, va esdevenir l’organista més reconegut de tot el nord d’Alemanya i va tenir una gran influència a les generacions posteriors de compositors. Tanta va ser, que fins i tot Johann Sebastian Bach, l’any 1703, va recórrer prop de 500 quilòmetres des d’Arnstadt fins a Lübeck per a poder observar com tocava l’orgue.
Entrant més en detall en l’obra, Jesu Membra Nostri (el títol complet en llatí és Membra Jesu nostri patientis sanctissima) és un cicle de set cantates compostes l’any 1680 que simbolitzen les diferents parts del cos de Jesucrist crucificat: els peus, els genolls, les mans, els costats, el pit, el cor i la cara. A més, l’obra va ser dedicada a l’organista suec i mestre de capella Gustaf Düben i històricament ha estat reconeguda com el primer oratori luterà.
Referent a la instrumentació, majoritàriament s’empra un cor a cinc veus amb dues sopranos, una contralt, un tenor i un baix i dos violins, a excepció de la sisena cantata, que consta de cinc violes de gambes. En relació a l’estructura, la majoria de les cantates solen tenir la següent: una introducció instrumental; un concert per al cor i el conjunt instrumental; tres àries que bé poden ser per a una o tres veus, seguides per un ritornello instrumental, és a dir una petita secció que va apareixent diverses vegades en l’obra just després de cada ària, i sol tancar cada cantata una repetició del concert.
El text de totes les cantates provenen de dues fonts ben diferenciades. Per una banda, les àries prenen el text del poema medieval Salve Mundi Salutare, que tradicionalment havia estat atribuït a Bernat de Claravall (1090–1153) però recentment s’ha reconegut a Arnulf de Lovaina (c. 1200–1250) com el seu autor. Per altra banda, en canvi, cada cantata fa referències explícites de la part del cos que simbolitza a través de diversos textos de l’Antic Testament.
Finalment, cal destacar l’estil musical que utilitza Buxtehude, derivat de l’estil concertant italià de l’època però que alhora manté la instrumentació pròpia de emprada al nord d’Europa al segle XVII.