Didàctica del llenguatge i l'expressió musical I
Dades generals
Nom de l'assignatura | Didàctica del llenguatge i l'expressió musical I | ||
---|---|---|---|
Tipus d'assignatura | Obligatòria | ||
Impartició | 1r semestre | ||
crèdits ECTS | 4 | ||
Valor total en hores | 120 |
Hores presencials lectives: 45 Altres hores presencials: 5 Hores per treballs dirigits (no presencials): 30 Hores per estudi i aprenentatge autònom: 40 |
|
Professor/a | Ignasi Gómez Margarit | ||
Departament | Pedagogia |
Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura
Prerequisits:
No hi ha prerequisits.
Orientacions prèvies:
No hi ha orientacions prèvies.
Competències que es desenvolupen en l’assignatura
CT1 | Organitzar i planificar el treball de forma eficient i motivadora. |
CT2 | Recollir informació significativa, analitzar-la, sintetitzar-la i gestionar-la adequadament. |
CT3 | Solucionar problemes i prendre decisions que responguin als objectius del treball que es realitza. |
CT6 | Realitzar autocrítica cap el propi fer professional i interpersonal. |
CT7 | Utilitzar les habilitats comunicatives i la crítica constructiva en el treball en equip. |
CT8 | Desenvolupar raonadament i crítica idees i arguments. |
CT9 | Integrar-se adequadament en equips multidisciplinars i en contextos culturals diversos. |
CT10 | Liderar i gestionar grups de treball. |
CT11 | Desenvolupar en la pràctica laboral una ètica professional basada en l’apreciació i sensibilitat estètica, medioambiental i cap a la diversitat. |
CT13 | Buscar l’excel·lència i la qualitat en la seva activitat professional. |
CT15 | Treballar de forma autònoma i valorar la importància de la iniciativa i l’esperit emprenedor en l’exercici professional. |
CT16 | Utilitzar els mitjans i recursos al seu abast amb responsabilitat cap el patrimoni cultural i medioambiental. |
CT17 | Contribuir amb la seva activitat professional a la sensibilització social de la importància del patrimoni cultural, la seva incidència en els diferents àmbits i la seva capacitat de generar valors significatius. |
CG7 | Demostrar capacitat per a interactuar musicalment en diferents tipus de projectes musicals participatius. |
CG11 | Estar familiaritzat amb un repertori ampli i actualitzat, centrat en la seva especialitat però obert a altres tradicions. Reconèixer els trets estilístics que caracteritzen a aquest repertori i poder descriure’ls de forma clara i completa. |
CG13 | Conèixer els fonaments i l’estructura del llenguatge musical i saber aplicar-los en la pràctica interpretativa, creativa, d’investigació o pedagògica. |
CG17 | Estar familiaritzat amb els diferents estils i pràctiques musicals que li permetin entendre, en un context cultural més ampli, el seu propi camp d’activitat i enriquir-lo. |
CG18 | Comunicar de forma escrita i verbal el contingut i els objectius de la seva activitat professional a persones especialitzades, amb un ús adequat del vocabulari tècnic i general. |
CG19 | Conèixer les implicacions pedagògiques i educatives de la música en distints nivells. |
CG22 | Disposar de recursos musicals amplis i diversos per a poder crear o adaptar peces musicals així com improvisar en diferents contextos a partir del coneixement d’estils, formats, tècniques, tendències i llenguatges diversos. |
CG24 | Desenvolupar capacitats per a l’autoformació durant la seva vida professional. |
CG26 | Ser capaç de vincular la pròpia activitat musical a altres disciplines del pensament científic i humanístic, a les arts en general i a la resta de disciplines musicals en particular, enriquint l’exercici de la seva professió amb una dimensió multidisciplinar. |
CG27 | Conèixer i aplicar la legislació relativa al seu àmbit professional. |
PE1 | Comprendre i explicar els fonaments en pedagogia musical contemporània, tant en l’àrea de coneixements sistemàtics com en la seva aplicació, i saber fonamentar en ells la reflexió crítica de l’actuació educativa musical pròpia i aliena. |
PE2 | Elaborar, seleccionar, aplicar i avaluar activitats, materials i recursos d’ensenyament/aprenentatge musicals en funció de les demandes de cada context educatiu, essent versàtil en el domini dels instruments i altres recursos musicals i aplicant de forma funcional les noves tecnologies. |
PE3 | Conèixer els elements constitutius de la música mostrant un alt domini en percepció auditiva, lectura, anàlisis, escriptura, improvisació i creació musical, i ser capaç d’interrelacionar tot això per a aplicar-ho i utilitzar-ho adequadament en el desenvolupament de la pròpia activitat. |
PE4 | Adquirir domini tècnic i capacitat expressiva en la interpretació i en la conducció d’agrupacions vocals i instrumentals, com base per a la improvisació, creació i experimentació amb el propi instrument, la veu i el cos en situacions concretes de d’ensenyament/aprenentatge musical. |
PE5 | Ser capaç de desenvolupar una pràctica educativa-musical, com artista i formador musical orientada a la comunitat. |
PE6 | Contextualitzar la pedagogia musical en el temps actual i en els diferents àmbits culturals, reflexionant de forma crítica sobre la funció i resultats que la pràctica de l’educació musical pot aportar a la millora de la persona i de la societat. |
PE7 | Saber aprofitar les oportunitats de formació i especialització que cada lloc de treball ofereix, incorporant-les al desenvolupament del propi perfil professional. |
PE8 | Implicar-se activament en projectes educatiu-musicals a través del treball cooperatiu i assumir la responsabilitat de desenvolupar la professió educativa musical com a tasca col·lectiva. |
PE9 | Dissenyar i portar a terme processos sistemàtics d’avaluació educativa sobre alumnes, professors, programes i institucions i basar en els seus resultats la planificació de la millora educativa. |
PE10 | Dissenyar, realitzar i avaluar una investigació en educació musical, tant de forma individual com formant part activa d’equips d’investigació. |
PE11 | Conèixer els fonaments d’acústica musical, organologia i les seves aplicacions a la pràctica musical. |
Objectius de l'aprenentatge
- Conèixer i explicar els conceptes bàsics de la didàctica de la música
- Conèixer i explicar els fonaments didàctics aplicables a l’ensenyament-aprenentatge del llenguatge musical
- Saber crear, desenvolupar i avaluar situacions educatives intencionades i sistemàtiques, que resultin motivadores per a alumnes de formació musical primerenca i/o de nivell bàisc, i que els condueixin a aprenentatges significatius
- Seleccionar i crear materials i recursos que resultin adequats per a la realització de les activitats d’ensenyament-aprenentage prèviament dissenyades
- Mostrar un criteri crític fonamentat que permeti analitzar, avaluar i millorar diverses situacions d’ensenyament-aprenentatge
Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)
- Definició i concepció de la didàctica. Els processos d’ensenyament i aprenentatge. La construcció del coneixement didàctic. Investigació didàctica aplicada a les escoles de música.
- L’educació musical activa i les principals metodologies històriques i actuals. El llenguatge musical. L’expressió vocal i el cant. L’expressió corporal. L’audició musical. El desenvolupament del propi sentit musical.
- Didàctiques aplicades: La cançó. L’audició. El moviment. El sentit tonal. El sentit rítmic. Pre-lectura i escriptura musicals. Els instruments Orff i els instruments de percussió.
- Seqüències didàctiques i unitats didàctiques.
- El desenvolupament de l’atenció així com de les capacitats d’observació i de percepció, del pensament i la formació de conceptes, del desenvolupament psicomotriu i les habilitats pràctiques, de les habilitats de memorització i reproducció d’idees musicals.
- Desenvolupar un repertori de cançons, peces musicals i audicions ampli, divers i susceptible de ser emprat en qualsevol moment.
- Disseny i aplicació d’activitats d’ensenyament-aprenentatge sistemàtiques. Selecció i creació de materials i recursos adequats per a aquestes activitats.
- Anàlisi, avaluació i millora de situacions d’ensenyament-aprenentatge.
Activitats d'aprenentatge i organització general de l'assignatura
Classe d’impartició col·lectiva. Sessions lectives dedicades sobretot a recrear, analitzar, explicar i avaluar situacions d’ensenyament-aprenentatge de tots aquells àmbits de l’educació musical que es poden entendre presents a la formació bàsica i al desenvolupament del propi llenguatge musical. Diverses vegades al llarg del curs i de forma regular els estudiants prendran la responsabilitat d'organitzar activitats d'ensenyament-aprenentatge a classe, derivades de seqüències didàctiques preparades a l'efecte.
En general, es pararà especial atenció als recursos i estratègies adequats per a l’educació musical en edats primerenques, i per a les etapes de la formació musical bàsica, tan de nens com d’adults.
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura
L’avaluació de l’estudiant tindrà lloc amb els elements següents:
- Una avaluació inicial que detectarà, d’una banda, el grau de coneixements i competències que, sobre els continguts inclosos a l’assignatura, ja posseeix l’estudiant, i de l’altra, els interessos particulars que té sobre continguts susceptibles de ser inclosos a l’assignatura.
- Una avaluació continuada del desenvolupament de cada una de les classes i del treball de cada estudiant, en la que es valorarà el procés d’assoliment dels objectius fixats així com les capacitats de conceptualitzar i utilitzar els continguts –conceptuals, procedimentals i actitudinals- que es vagin impartint a l’assignatura o que hi apareguin de manera implícita o derivada. Per a aquest procés d’avaluació es prendran en consideració el desenvolupament i realització de supòsits pràctics a classe (25%), la presentació de tres recensions de llibres llegits (18%), la realització de les tasques setmanals derivades del treball d’aula (17%), així com l’assistència i participació a les classes (15%).
- Una avaluació sumativa al final del semestre que es realitzarà a partir de la presentació de:
Un treball escrit en el que es desenvoluparà un tema (25%) a escollir, i que contindrà una part de recerca, assaig i/o reflexió teòrica així com seqüències didàctiques diverses en les que s’explicitaran el context, els objectius i els continguts a treballar, la participació de professor i alumnes, així com el desenvolupament de les sessions lectives. Contindrà també els materials escollits o elaborats per a la seva realització. La temàtica i extensió d’aquest treball, així com el calendari de presentació dels esborranys de les diverses parts, s’acordarà a l’inici amb el professor.
La puntuació final serà el resultat del procés continu d’aprenentatge, i inclourà els resultats dels tres processos d’avaluació explicats i els percentatges que, a títol orientatiu, es donen. Aquesta avaluació es realitzarà de forma conjunta a classe amb la participació del grup. El professor assumeix, tanmateix, la responsabilitat darrera d’atorgar les qualificacions corresponents.
Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final
Activitat o registre d'avaluació | Període o moment de realització | Pes en la qualificació final |
---|---|---|
Avaluació inicial | Sessions 1 i 2 | Orientatiu |
Assistència i participació | Continuat | 32% |
Recensions 1, 2 i 3 | Continuat | 18% |
Pràctiques didàctiques aplicades | Continuat | 25% |
Treball d'aprofundiment | Final | 25% |
Fonts d'informació bàsica
Bibliografia bàsica
- AGUILAR, M. C. (2002): Aprender a escuchar música. Madrid: Antonio Machado libros.
- BIGET, A. (1998): Une pratique de la pédagogie de groupe dans l’enseignement instrumental. Paris: Cité de la musique.
- GORDON, E. E. (2003): A music learning theory for newborn and young children. Chicago: Gia Publications Inc.
- HARGREAVES, D. J. (1998): Música y desarrollo psicológico. Barcelona: Graó.
- HEMSY DE GAÍNZA, V., edit. (1993): La educación musical frente al futuro. Buenos Aires: Editorial Guadalupe
- PAYNTER, J. (1999): Sonido y estructura. Tres Cantos (Madrid): Akal.
- SCHAFFER, M. (1975): El rinoceronte en el aula. Buenos Aires: Ricordi.
- SCHÖN, D. A.: La formación de profesionales reflexivos. Madrid: Paidos.
- SMALL, C. (1989): Música, Sociedad, Educación. Madrid: Alianza editorial.
- SWANWICK, K. (2000): Música, pensamiento y educación. Madrid: Ediciones Morata
Bibliografia complementària
- AGUIRRE, P. i altres (2003): La música en la escuela: La audición. Barcelona: Graó.
- AGUIRRE, O. i DE MENA, A.: Educación musical. Manual para el profesorado. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.
- AKOSCHY, J.: La audición sonora y musical en la educación infantil. Revista Eufonía (juliol 1996). Barcelona.
- BACHMANN, M. L. (1998): La rítmica Jaques-Dalcroze. Madrid: Pirámide
- BADIA, M. i VIDAL, A. (2005): Tat! Recull de moixaines, jocs i cançons per a infants. Arola editors.
- BARBACCI, R. (1965): Educación de la memoria musical. Buenos Aires: Ricordi.
- BARCELÓ, B. (2003): La gènesi de la intel·ligencia musical en l’infant. Barcelona: Dinsic.
- BENET, R. (1999): Forma y diseño. Tres Cantos (Madrid): Akal.
- BENET, R. (2001): Investigando los estilos musicales. Tres Cantos (Madrid): Akal.
- BENET, R. (2001): Los instrumentos de la orquesta. Tres Cantos (Madrid): Akal.
- BENWARD, B. i CARR, M. A. (1991): Sightsinging Complete. Dubuque, Iowa (EUA): Wm. C. Brown Publishers.
- BERNAL, J. i CALVO, M. L.: Didáctica de la música. La expresión musical en la educación infantil. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.
- BRAVO BERROCAL, R.: Aptitud y correlación entre rendimientos académicos y motores en niños y niñas de once años de edad. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.
- BUSTARRET, A. H. (1982). L’oreille tendre pour une premiére education auditive. Paris: Editions ouvriéres.
- BUSTOS, I., coord. (2001): La percepción auditiva. Un enfoque transversal. Barcelona: ICCE.
- CONDEM, J. L. i VICIANA, V.: Fundamentos para el desarrollo de la motricidad en edades tempranas. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.
- COPLAND, A. (1952): Music and imagination. Cambridge, MA: Harvard U. Press.
- COPLAND, A. (1939): Cómo escuchar la música. México D.F.: Fondo de cultura económica.
- CRAMER, E. i REGNARD, F. (2003): Aprendre et enseigner la musique: représentations croisées. Paris: L’harmattan.
- CRIPPS, C. (2001): La música popular en el siglo XX. Tres Cantos (Madrid): Akal
- CROUSIER, C. (2001): Le musicien et le groupe. Le point de vue d’un professeur de clarinette. Paris: Cité de la musique.
- CULIOLI, C. (1993): Objectif musique. Paris: ed. IPMC.
- DELALANDE, F. (1995): La música es un juego de niños. Buenos Aires: Ricordi Americana.
- DESPINS, J. P. (1986): La música y el cerebro. Barcelona: Editorial Gedisa.
- DEWEY, J. (1938): Experience and education. NY: Collier Books, Macmillan publishing Co.
- EDLUND, L. (1981): Modus novus. Estocolm: Nordiska musikforlag
- ESKELIN, G. (1994): Mentiras que me contaba mi profesor de música. Cornellà de Llobregat: Idea books.
- ESPEJO AUBERO, A. i A. (2002): Juegos musicales en la escuela. Madrid: CCS.
- FRAISSE, P. (1974): Psicología del ritmo. Madrid: Ediciones Morata.
- FRANÇOIS, J. C. (2000): L’avenir de l’enseignement specialisé de la musique. Actes des Journées d’études d’avril 2000. Lyon: CEFEDEM Rhone-Alpes Editeur.
- FREGA, A. L. (1975): Audioperceptiva. Buenos Aires: Ricordi Americana.
- FUENTES, P. y CERVERA, J. (1989): Pedagogía y Didáctica para músicos. Valencia: Editorial Piles.
- GARAIGORDOBIL, M. (1988): Juego y desarrollo infantil. Madrid: Seco Olea.
- GOODKING, D. (1999): ¿Nos hace la música más inteligentes? Revista Orff-España (vol. 1). Madrid.
- GOODKING, D. (2002): Play, sing & Dance. Mainz: Schott.
- GOODKING, D. (2004): Now’s the time. Teaching jazz to all ages. San Francisco, California: Pentatonic Press.
- HEGYI, E. (1999): Método Kodály de solfeo (I i II). Madrid: Pirámide.
- HEMSY DE GAÍNZA, V. (1964): La iniciación musical del niño. Buenos Aires: Ricordi Americana.
- HEMSY DE GAÍNZA, V. (1977): Fundamentos, materiales y tècnicas de la educación musical. Buenos Aires: Ricordi Americana.
- HEMSY DE GAINZA, V. (1983): La improvisación musical. Buenos Aires: Ricordi Americana.
- HERNANDEZ MORENO, A. (1992): Música para niños. Madrid: Siglo XXI de España editores.
- HOWARD, J. (2000): Aprendiendo a componer. Tres Cantos (Madrid): Akal.
- JAQUES-DALCROZE, E. (1965): Le rythme, la musique et l’education. Lausanne: Foeüsch.
- JOFRE, J. (2003): El lenguaje musical. Claves para comprender y utilizar la ortografía y la gramàtica de la música. Madrid: Ediciones Robinbook.
- JOUBERT, C. H. (2003): Manuel de composition et d’improvisation musicales. Cent recettes faciles (et délicieuses) à l’attention des élèves gourmands (dès leur première année d’étude) et des professeurs curieux. Bourg-la Reine: Éditions Aug. Zurfluh.
- JOUBERT, C. H. (1988): Métier: musique! Quel enseignement musical pour demain? Paris: Institut de pédagogie musicale et choreographie.
- KEETMAN, G. (1970): Elementaria. First acquaintance with Orff-Schulwerk. London: Schott.
- KÜHN, C. (1989): La formación musical del oído. Barcelona: Labor.
- LACÁRCEL, J. (1995): Psicología del niño y educación musical. Madrid: Visor.
- LAGO CASTRO, P. (1987): Lo que sea sonará. Madrid: Universidad Nacional De Educación a Distancia.
- LANGEVELD, J. (1989): Escuchar y mirar. Teoría de la música. Tres Cantos (Madrid): Akal.
- LLONGUERES, J. (2002): El ritme en l’educació general de l’infantesa. Barcelona: Institut Joan Llongueres/Dinsic.
- LLORCA, M. i VEGA, A.: Psicomotricidad y globalización del currículum de educación infantil. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.
- LORENZ, T. (2001): Juegos de manos: 66 juegos rítmicos para manos y dedos: variaciones para niños y adultos. Madrid: Akal. Didáctica de la música.
- MALAGARRIGA, T. i VALLS, A. (2003): La audición musical en la educación infantil. Barcelona: Ediciones CEAC.+
- MALAGARRIGA, T. (2002): Dites i cançons instrumentades per als més petits. Berga: Amalgama edicions.
- MANEVEAU, G. (1993): Música y educación. Madrid: Libros de Música Rialp.
- MARK, M. L. (1986): Contemporary music educations. 2nd ed. NY: Schirmer.
- MARTENOT, M.: Principios fundamentales de formación musical y su aplicación. Madrid: Ediciones Rialp.
- MORENO MURCIA, J. A.: Aprendizaje a través del juego. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.
- MOYLES, J. R. (1989): El juego en la educación infantil y primaria. Madrid: Ediciones Morata.
- NORMAN, D. A. (1995): El aprendizaje y la memoria. Madrid: Alianza Editorial (Psicología).
- ORDOG, L. (2000): La educación musical según el sistema Kodály. Valencia: Rivera editores.
- PALACIOS, F. (1997): Escuchar. Las Palmas de Gran Canaria: Fundación Orquesta Filarmónica de Gran Canaria.
- PALACIOS, F. (1997): Las puertas de la música. La música como proceso humano. Salamanca: Amarú Ediciones, Colección “Música: Arte y proceso”.
- PALACIOS, F. (1994). La audición musical. Punto clave de la formación artística. Aula de innovación educativa (núm. 24).
- PASCUAL MEJÍA, P. (2002): Didáctica de la música. Madrid: Prentice Hall.
- PELEGRÍN, A. (1984): Cada cual atienda a su juego. Madrid: Editorial Cincel.
- PIAGET, J. (2000): La formación del símbolo en el niño. México D.F.: Fondo de cultura económica.
- RAINBOW, B. (1967): Land without music. London: Novello.
- READ, H. (1958): Education through art. London: Faber and Faber.
- REGNER, H., coord., (1982): Music for children : based on Carl Orff-Gunild Keetman Musik für kinder (3 volums). Mainz: Schott
- REIMER, B. (1970): A philosophy of music education. Englewood Cliffs, NY: Prentice-Hall.
- ROMERO NARANJO, F. J. (2012): Body Percussion: Fundamentación teòrico práctica (3 volums). Barcelona. Body Music Body Percussion Press.
- RUÍZ PALMERO, J.: Temas de didáctica y organización escolar. Archidona (Málaga): Aljibe ediciones
- SANJOSÉ, V. (1997): Didáctica de la expresión musical para maestros. Valencia: Piles
- SCHNEIDER, C. (2000): L’enseignement de la culture musicale dans les conservatoires. Paris: Cité de la musique.
- SIANKOPE, J. i VILLA, O. (2004): Música y interculturalidad. Madrid: Catarata.
- STEEN, A. (1992): Exploring Orff. A teacher’s Guide. Mainz: Schott.
- SUZUKI, S. (1983): Nurtured by love. New York: Exposition press
- SUZUKI, S. (1969): Ability development from age zero. Miami (Florida): Warner Bros Publications Inc.
- SWANWICK, K. (1981): A basis for music education. Windsor, Berks: NFER-Nelson Publishing Co.
- SWANWICK, K. (1994): Musical knowledge: Intuition, analysis and music education. NY: Routledge.
- TORRANCE, E. P. i MYERS, R. E. (1970): Creative learning and teaching. Nova York: Dodd, Mead and Co.
- TRIAS, N., PEREZ, S. i FILELLA, L. (2002): Jocs de música i expressió corporal. Barcelona: Parramon.
- TUTT, D. (2001): Primeros ejercicios musicales. Tres Cantos (Madrid): Akal.
- VIGOTSKY, L. S. (1986): La imaginación y el arte en la infancia. Tres Cantos (Madrid): Akal.
- VILA, F. (2002): Música per a infants. Instrumental Orff. Barcelona: Dinsic.
- VILAR, J. M. (1994): Recursos per aprendre a escoltar música. Barcelona: Edicions Rosa Sensat, col·lecció dossier, núm. 48.
- WEIKART, P. S. (1990): Movement in steady beat: activities for children: ages 3-7. Ypsilanti, Michigan: High Scope Press, cop.
- WEIKART, P. S. (1987): Round the circle: key experiences in movement for children. Ypsilanti, Michigan: High Scope Press.
- WEISBIER, E. (1989): Provocar la creatividad. Barcelona: Editorial Hacer.
- WILLEMS, E. (2001): El oído musical. Paidós educador.
- WILLEMS, E. (1994): El valor humano de la educación musical. Barcelona: Paidos estudio.
- WILLEMS, E. (1976): La preparación musical de los más pequeños. Buenos Aires: Eudeba.
- WILLIS, P. i PETER, M. (1995): Música para todos. Desarrollo de la música en el currículo de alumnos con necesidades educativas especiales. Tres Cantos (Madrid): Akal
- WINTERS, G. (1986): Listen, compose, perform. Harlow, Essex (Anglaterra): Longman Group UK Limited.
- YOUNG, S. (2003): Music with the under-fours. RoutledgeFalmer.
- ZEITLIN, S. i TAETZSCH, L. (1992): Juegos y actividades preescolares. Barcelona: Ediciones CEAC.
- International Journal of Music Education (http://ijm.sagepub.com/). Editat per la International Society for Music Edcation. (www.isme.org).
- Eufonía. Didàctica de la música. Editada per GRAÓ. (http://eufonia.grao.com/).