ESMUC
> L'Escola
> Departaments
> Teoria, Composició i Direcció
> Assignatures
> Tècniques compositives I
Tècniques compositives I
Dades generals
Nom de l'assignatura | Tècniques compositives I | ||
---|---|---|---|
Tipus d'assignatura | Obligatòria | ||
Impartició | 1r quadrimestre | ||
crèdits ECTS | 3 | ||
Valor total en hores | 90 |
Hores presencials lectives: 45 Altres hores presencials: 5 Hores per treballs dirigits (no presencials): 5 Hores per estudi i aprenentatge autònom: 35 |
|
Professor/a | Karst de Jong | ||
Departament | Teoria, Composició i Direcció |
Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura
Metodologies d'anàlisi musical i Fonaments de Composició.
Competències que es desenvolupen en l’assignatura
Consultar document general de Competències-Matèries.
Resultats aprenentatge (objectius generals)
Consultar document general de Resultats-Matèries.
Objectius concrets de l’assignatura
- Valorar críticament les diferents formes d’imitació contrapuntística com a tècniques d’organització del material i la forma musicals, i aplicar-les en contextos musicals reals en directa dependència de tots els paràmetres musicals que conflueixen i configuren l’organització formal de la música.
- Valorar i plantejar el treball d’imitació contrapuntística des del punt de vista de l’equilibri formal i intenció estètica que es persegueix.
- Desenvolupar la sensibilitat per a la conducció i relació entre les veus.
- Derivar i abstraure les lleis d’organització formal amb relació al material tonal emprat i saber-les adequar i aplicar a diferents llenguatges i estructures modals i escalars.
- Aconseguir un enteniment pràctic i sòlid del contrapunt harmònic.
Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)
- Estudi i aplicació de tècniques de conducció de veus, construcció polifònica i imitació contrapuntística com a mètodes constructius expressius i formals.
- Relació de les tècniques del contrapunt amb la resta d’elements que intervenen en l’organització d’una obra musical.
- Adaptació dels conceptes i tècniques de la imitació i la fuga a materials tonals i contextos musicals diversos.
- Estudi en profunditat de les tècniques del període Barroc, amb atenció també a les del Romanticisme i a les del segle XX.
- Composició a dues, tres i quatre veus.
- Introducció progressiva de tècniques d’imitació fins arribar a l’estudi i composició de la fuga.
- Adequació progressiva d’aquestes tècniques a contextos i llenguatges musicals diversos.
Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura
Metodologia de classe i activitats principals d’aprenentatge (presencials i no presencials)
- Classes setmanals col·lectives.
- Presentació de tècniques contrapuntístiques.
- Audicions i anàlisi d’exemples.
- Exercicis de característiques i complexitat progressives a realitzar individualment per presentar, escoltar i discutir a classe.
- Realització i presentació del treball final.
- Planificació de les sessions:
- Sessions 1 - 5: Revisió de tècniques d’escriptura a dues veus. Es dóna una atenció especial a: substrat harmònic en una textura polifònica; tècniques de prolongació; ús correcte de notes ornamentals (notes estranyes a l’harmonia i notes pertanyents a l’harmonia); relació rítmica entre les veus. L’estudiant escriu diversos exercicis.
- Sessions 6 - 10: Forma binària simple. L’estudiant escriu composicions a petita escala començant amb 2 x 8 compassos, i expandint-se gradualment a formes més llargues. Es dóna atenció especial a la “planificació harmònica” d’aquestes estructures. Exercici: l’estudiant escriu una petita obra en forma binària simple.
- Sessions 11 – 15: Melodia, acompanyament i substrat harmònic. Seguint el model d’un preludi, l’estudiant aprèn a escriure variacions d’una textura, acompanyament i melodia. Exercici: l’estudiant fa un arranjament d’un model de preludi simple o una variació d’un coral.
- Sessions 16 – 20: Invenció a dues veus. Tema i resposta; tècniques canòniques, inversió, retrogradació, augmentació i disminució. Contrapunt invertible. Planificació tonal i forma. Exercici: escriure una invenció a dues veus.
- Sessions 21 – 25: Fuga. Subjecte i resposta; tipus d’exposició ( a tres i quatre veus, senzilla i doble); divertimento (episodi); secció/ns de desenvolupament; tècniques especials (com l’stretto) en el desenvolupament; secció final; forma i planificació tonal. Exercici: l’estudiant escriurà almenys dues exposicions de fuga o una fuga completa.
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura
El professor avalua l'evolució que l'estudiant mostra sessió a sessió, els treballs presentats i el projecte final.
Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final
Activitat o registre d'avaluació | Període o moment de realització | Pes en la qualificació final |
---|---|---|
Participació i aportacions a classe | Avaluació continuada | 30% |
Exercicis | Avaluació continuada | 30% |
Presentació treball final | Segona meitat del curs | 10% |
Entrega treball final | Final de curs | 30% |
Fonts d'informació bàsica
- HINDEMITH, Paul: Práctica de la composición a dos voces. Ed. Ricordi Americana, Buenos Aires, 1962
- SHÖNBERG, Arnold: Ejercicios preliminares de contrapunto. Ed. SpanPress Universitaria, Cooper City, EEUU, 1997
- SALZER, Felix i SCHACHTER, Carl: Contrapunto en la composición; el estudio de la conducción de las voces. Ed. Idea Books, Barcelona, 1999
- JEPPESEN, Knud: Counterpoint. Ed. Dover Publications Inc, New York, 1992
- MANN, Alfred: The study of Counterpoint, from Johann Joseph Fux’s Gradus ad Parnassum. Ed. W.W. Norton & Company, New York, 1943
- MANN, Alfred: The study of fugue. Ed. Dover Publications Inc, New York, 1987
- SOLER, Josep: Fuga: técnica e historia. Ed. Antoni Bosch, Barcelona, 1980
- GEDALGE, André: Tratado de fuga. Ed. Real Musical, Madrid, 1990